NOVA VISIÓ (Neues Sehen)
Moviment fotogràfic sorgit als anys 20 relacionat amb la Bauhaus. Aquesta nova mirada es basa en:
-
L'ús d'enquadraments sorprenents.
-
La recerca del contrast.
-
Les formes.
-
Experiments de llums i ombres que de vegades produïen grans àrees molt fosques a la foto.
-
L'ús de fotomuntatges i collages.
-
L'ús de plànols en picat i contrapicat.
-
Les sobreimpressions
-
Els descentraments de l'eix de simetria i fragmentacions.
Moviment fotogràfic sorgit als anys 20 relacionat amb la Bauhaus. En aquest període d'entreguerres la fotografia vol allunyar-se dels plantejaments pictòrics i de les branques de la fotografia que produeixen imatges poc atractives i allunyades de la realitat. Els altres dos moviments fotogràfics que apareixen juntament amb la Nova visió són la Nova Objectivitat i la fotografia directa que, a diferència de la Nova Visió, aquesta creu en l'experimentalisme i l'ús de procediments tècnics en l'expressió fotogràfica.
Les obres solen contenir un cert contingut didàctic, ja que fan que l'espectador es trobi amb una imatge que és difícil de reconèixer com a element de la realitat. La conseqüència immediata és la poca uniformitat de les obres. Els temes que més es parlen són el creixement urbanístic, les màquines i la industrialització i la deformació del cos humà.
INFLUÈNCIES.
Els nous moviments d'avantguarda de principis del segle XX van conduir a Europa a un sentiment d’experimentació artística, i la fotografia també fou part d’aquesta desenvolupament. En els anys 30s la fotografia va experimentar el progrés tecnològic i els canvis socials que van transformar les possibilitats de la fotografia del moment.
Van haver-hi moltes influències que inspiraren el sorgiment d’aquest moviment: el cubisme - que inspirava al moviment, a l’ordre i la composició; dadaisme - va incloure tot tipus d’arts que manifestaven el desenvolupament i les noves tecnologies, mitjançant formats que renunciaven l’art tradicional; surrealisme - jugava amb les perspectives, el món distorsionat i una subjectivitat; constructivisme - moviment rus que tingué gran repercussió en molts moviments i escoles posteriors, com la Bauhaus.
ARTISTES DEL MOVIMENT.
László Moholy-Nagy. (1896-1946)
Moholy-Nagy fou un dels precursors d’aquest gènere fotogràfic. Pintor hungarés que s’interessà ràpidament per la pintura abstracta, fugint de l’art representacional que s’havia enfonsat en l’època. A aquest artista li crida l’atenció ràpidament l’escola Bauhaus, que buscava conjuntar totes les modalitats artístiques, barrejant modernitat amb tradicionalisme i artesania.
L’època de prosperitat de la Bauhaus també fou prou productiva per aquest artista, que buscà noves tècniques de produir i crear el seu art, i ara ho faria mitjançant la fotografia; a través de noves perspectives, recursos com els vidres i els miralls, les formes, la llum, etc.
Josef Albers. (1888-1976)
Fou un reconegut artista i professor de l’escola germànica Bauhaus. Més conegut per les seves obres pictòriques avantguardistes i els dibuixos gràfics, en les quals ja començava a experimentar amb la llum, el color i la proporció, tòpic que eren del seu interès.
Tot i així, aquest mateix artista té una altra sèrie de fotografies (realitzades entre els anys 20s i 30s) menys coneguda que les moltes de les altres produccions. S’interessa per la natura, l’arquitectura i també realitza retrats dels seus companys. L’exploració de tècniques fotogràfiques és un recurs que Albers utilitza i és present en les seves col·leccions.
Gabriel Casas. (1892-1973)
Fotògraf català que va viure en un entorn amb idees laiques, republicanes i catalanistes. S'inicià de ben jove en el món de la fotografia, que coneixia per tradició familiar, ja que el seu avi, Gonzalo Casas i Fontanals, era un conegut litògraf, pintor i fotògraf. S'inicia en el món del fotoperiodisme esportiu i el cartellisme i es va dedicar especialment al retrat, al fotoperiodisme (La Publicitat, La Rambla, Mirador, Imatges, La Vanguardia...) i a la fotografia institucional (Ajuntament de Barcelona i Generalitat de Catalunya) fins als inicis de la Guerra Civil. Posteriorment, a conseqüència d'haver estat inhabilitat per exercir el fotoperiodisme, va centrar el seu treball en la fotografia industrial, en l'interiorisme i en el retrat.
Barri Xino, 1930
Aleksandr Ródtxenko (1891-1956).
Un dels artistes russos més polifacètics dels anys 20 i 30. Experimenta en el món de l’escultura, pintura, disseny gràfic, fotografia… i és un dels fundadors dels constructivisme. Va explorar el fotomuntatge per al disseny de cartells i cobertes de llibres. Aquestes tècniques les va usar li feia tenir una audiència massiva i una reproducció automàtica. A partir del 1924 va començar a emprar materials cada vegada més peculiars per als seus fotomuntatges i va recórrer a l'ús de la càmera fotogràfica.
Va usar la càmera fotogràfica per a crear sensacions desconcertants, alhora que usava les fotografies amb un objectiu de compromís social. Formalment, les fotografies solien ser o plans zenitals o plans nadir, plans oposats totalment al pictoralisme i que impactaven l'espectador, causant-li dificultats a reconèixer l'objecte fotografiat. "Si es desitja ensenyar a l'ull humà a veure d'una manera nova, és necessari mostrar-li els objectes quotidians i familiars sota perspectives i angles totalment inesperats i en situacions inesperades; els objectes nous haurien de ser fotografiats des de diferents angles, per oferir una representació completa de l'objecte."
Gradinata, 1929
Aenne Biermann. (1898-1933)
Aenne Biermann fou una artista alemanya preocupada per tota una situació de crisis que s’està donant en el seu país. Imagina com hauria d’estar allò més humà, la naturalesa de l’ésser humà i la naturalesa en si. Va aprendre de manera autodidacta a utilitzar la càmera i trobava un gran plaer en la captura d’inusuals i inesperarts moments que podia capturar eventualment amb la càmera.
Malgrat que ella es mantingué apartada de la producció fotogràfica avantguarada de l’època, algunes de les seves obres van ser exposades en el reconeixement d’una artista tan impulsiva i curiosa com ella. La majoria de les seves fotografies busquen relacions amb la seva preocupació per la naturalesa i també per una exposició d’allò que a ella li agradava tant. Les seves obres són considerades com una memòria de la seva vida. Morí el 1933 i fou considerada una de les artistes femenines més importants de la Nova Visió i també de la Nova Objectivitat.
Andreas Feininger (1906-1999)
Andreas treballa en blanc i negre, de manera austera i estructuralment lineal i això ha fet que passés a formar part de la història de la fotografia. Ell es considerava un artesà que contemplava el seu art com la suma dels seus talents. La càmera la comparava sovint amb la màquina d’escriure d’un escriptor, com la seva eina. Va combatre de manera obsessiva el predomini de la lletgesa. Ell va ser fidel als tradicionals cànons de bellesa i es va fascinar per dues àrees temàtiques: la vida urbana del segle XX (les utopies i no els conflictes) i les formes naturals (geometria, ornamentació i aspecte monumental).
Caixa Toràcica d'Un Goril·la, 1951
Harry Callahan. (1912-1999)
Ell fou un mestre de fotografia dedicat a la Nova Visió en l’escola Bauhaus a partir de la segona meitat del segle XX. Fou un alumne del mateix Moholy-Nagy que, després d’acabar la carrera d'enginyeria, s’aficionà per la fotografia.
El propi mestre considerava que les preocupacions d’aquest home eren tan sorprenents perquè ell mai no estava satisfet amb el que feia; era un esperit creador inconformista que ella mateixa nombrava “res molt espectacular”.
Tot i així, ell descriu que els tòpics de les seves obres es poden englobar en tres branques: La natura, els edificis i la gent. De nou, juga amb els reflexos, els estats naturals de la raça humana, les noves perspectives i les formes que s’experimenten a través del metodisme que segueix, on tot està més que preparat i pensat al detall. La seva dona Eleonor és el subjecte que més apareix, ja sigui nua, d’espatlles, el seu tors, etc.
Detroit, 1943
Umbo. (1902-1980)
És conegut pel seu fotoperiodisme i per ser un dels fotògrafs més importants de la Bauhaus. L’any 1926 obre un estudi i comença a fer collages i treballa d’ajudant de càmera en alguna pel·lícula. Durant el període nazi segueix exercint de fotoperiodista. Per culpa d’un bombardeig es van perdre la majoria d’obres d’aquella etapa. Malgrat haver perdut l’ull esquerre no va parar de fer el seu art.
Umbo