Estils del còmic.
Còmic Underground.
El gènere underground sorgí a finals de 1960 a Estats Units com a publicacions independents fora del marge de les grans editorals encarregades dels còmics populars. Els artistes del gènere no volien estar sotmesos a les lleis i censures de la "Comics Code Authority" i en canvi, volien presentar referències a l'ús de drogues, sexualitat, violència. Com a tal, només volien llibertat a l'hora d'expressar les seves crítiques, per molt controversials que fossin.
D'aquesta manera es crea un nou estil que s'uneix al gènere del còmic els anys 60 i 70 sobretot a Estats Units i Regne Unit.
Tot i així, aquest gènere tindrà els seus orígens a principis del segle XX, juntament amb l'auge de la popularitat dels còmics com Popeye, Blondie i la indústria creixent dels superherois. Aquestes historietes tenien versions pornogràfiques, també publicades en format còmic, que no eren autoritzades pels autors originals de l'obra; es tractaven de paròdies usualment impreses amb un baix pressupost. Hi havia seccions prohibides en les botigues de còmics on s'hi publicaven totes les obres fora del mainstream, encara que actualment sigui quelcom comú trobar-se amb aquest tipus d'imatges.
Amb aquesta priviciat es creà un estil de còmic underground anomenat "Tijuana Bibles". Són petites tires en format còmic que tenien la mida del palmell de la mà, per tal que es puguessin amagar fàcilment. A vegades, però, no necessàriament aquestes tires contenien contingut pornogràfic, sinó que també contenien acudits controversials, paròdies o burles dedicades a famosos o a persones reconegudes de l'àmbit polític.
- Tires de petit format.
- Anonimat de l'autor.
- Baix pressupost.
- Sense regir-se de la censura.
A partir de 1977, molts artistes copien aquest estil i format de publicació per compartir històries de caire més personal a gent més propera (familiars, amics, etc.). També era freqüent per l'època que els artistes publiquessin les sevs vinyetes als periòdics, que seguien un format també molt petit. Això donà peu a que, havent-hi aquestes impressions en els periòdics, no es fessin mai recopilacions ni reimpressions de les obres.
Per altra banda, durant aquesta mateixa època en el mateix país s'estava donant un moviment de contracultura emergent, que recolzava a l'ús recreatiu d'alguns tòpics com ara les drogues, crítica als polítics i promoció del sexe i l'amor lliures. Els artistes veurien en aquest moviment un moment per poder aprofitar-se d'aquests elements en les seves històries i així donar-se a conèixer. Tot i així, aquest gènere no fou conegut mundialment.
E.C. Comics.
Les portades d'aquesta editorial de mitjans de segle van ser la principal influència de l'estil underground reivindicador que apareixeria. Degut a les imatges d'aquest còmic es van crear reguladors com "Comics Code Authority".
Robert Crumb.
Realment es desconeix qui va ser el primer representant del gènere underground, encara que molts asseguren que fou "The adventures of Jesus", de 1962, publicat el còmic per Frank Stack. Altres li donen el mèrit a "Wonder Wart-hog", Gilbert Shelton (1962).
És l'exponent del gènere underground més conegut arreu del món. Es caracteritza per la seva crítica a les actituds de la gent jove de l'època així com per la seva controvèrsia sobre els missatges masclistes que donava en les seves obres.
Com explica Crumb a la seva pel·lícula autobiogràfica, la seva obra d’art era molt convencional i tradicional al principi. El seu treball primerenc mostra aquest estil més moderat. Segons les pròpies paraules de Crumb, va ser un llarg viatge de drogues i LSD que el va deixar "borrós durant dos mesos" i el va portar a adoptar l'estil surrealista i psicodèlic pel qual s'ha conegut.
Crumb ha estat aclamat per la seva atenció als detalls i el seu llenguatge satíric, però també ha generat una gran quantitat de controvèrsia pels seus retrats gràfics i molt inquietants de sexualitat i psicologia. Existeix una reacció feminista contra els seus còmics perquè es van tornar més "violentament misògins, ja que abocava gràficament les que eren essencialment les seves fantasies masturbadores a les seves vinyetes. Les dones eren violades, desmembrades, mutilades i assassinades, de vegades alhora".
Gilbert Shelton.
Gilbert Shelton, juntament amb Crumb, és un dels autors més populars del còmic underground. Caracteritzat pel to humorístic i marginal que els dona als seus personatges de la seva obra més coneguda: "The fabulous Furry Freak Brothers", on des d'una narritva hippie (pròpia de mitjans del segle XX americà) ens explica l'únic objectiu que tenen ells en la vida: col·locar-se.
Còmic Alemany.
La importància del còmic en la cultura alemanya ha estat molt limitada i la producció d'aquest gènere no ha estat tan present com en la resta de països. Sent actualment un 3% de la producció impresa del país, el còmic presenta un augment en aquests darrers anys.
El còmic fou prohibit en el país durant el III Reich i la seva circulació extrangera també fou negada. L'Alemanya nazi qualificava les vinyetes com "decadents" i van haver de passar algunes dècades fins que es posés en marxa una indústria del còmic en condicions. Primer va ser cosa d'uns pocs artistes que en els anys 50 i 60 es fixaven en l'underground nord-americà i en els dibuixos de Walt Disney, principalment. Però els primers resultats no van transcendir fins a la unificació de la part occidental i oriental de país.
- L'oest estava influenciat per gèneres d'aventures o underground propis dels Estats Units i la producció franco-belga.
- La zona est estava marcada per un realisme que acabaria triumfant en el país fins a l'actualitat.
El còmic alemany es caracteritza per una forta vessant realista. "La vida plena" es coneix com la tendència (segons Goethe Institut) del còmic merament autobiogràfic o present. Alguns autors i autores decideixen representar conflictes actuals i mitjançant la vinyeta explicar les seves vivències envers aquest tòpic. D'altres descriuen la seva pròpia vida (incloent a vegades detalls de ficció però predominant l'experiència real).
Alguns dels autors més importants contemporanis del còmic alemany poden ser Kathrin Klinger, amb la publicació de Über Spanien lacht die Sonne, 2020, que ens presenta conflictes actuals com el masclisme, racisme i el poder d'Internet; Anke Kuhl en Manno! recull historietes de la seva infància amb un caràcter còmic i infantil; i Büke Schwarz ens presenta la seva visió sobre la política, l'art i la identitat.
En aquesta pàgina del còmic nombrat de Klinger podem observar com no hi ha un realisme clar, sinó que aquest es troba en la temàtica. Animalitzant els personatges, dibuixos i vinyetes simples i ordenades, tot queda més simple i fàcil d'entendre.
Manne! de Kuhl presenta dibuixos a color i a través d'un estil còmic i infantil, recordant a alguns i caricatures actuals. Utilitza una vinyeta més lliura encara que quadrada i mostra escenes biogràfiques de Kuhl. No sé si és únicament en aquest exemple, però s'observa com la continuïtat no és la usual: es llegeix de baix a dalt i de dreta a esquerra.
Però tot i així, existeix un altre gènere que potser mostra tota la realitat des del punt de vista més fosca o exagerada. La contradicció trobem que aquest gènere, malgrat fer moltes crítiques socials i referències satíriques al passat, ha triomfat en l'Alemanya ex-nazi. La història d'aquest país ha donat molt que parlar i alguns il·lustrador n'han basat la seva fortuna en aquest gènere, com és l'exemple de Rand Holmes, un autor canadiense que sobreviu gràcies a les ventes del seu còmic Hitler's Kokain ("La cocaïna de Hitler"). És curiós com un esdeveniment tan goore com punxar-se, un emperador, heroïna (això és un fet documentat, és real) ha estat un best-seller en el país, i cap còmic underground dels anys 70 i 80 supera aquest.
El víbora, revista satírica espanyola de finals de segle va comprar els drets de la creació de Holmes i la seva obra s'ha fet més coneguda. L'estil de dibuix i vinyeta és bastant americà i rarament en trobarem així a Alemanya. Es veu a simple vista el missatge i el gore del què parlàvem.
I ara hi ha un autor actual que també revisa els tòpics tabú que podrem veure en el seu còmic. Ralf König és l'autor de còmics més famós i reconegut de la història de Alemanya, amb una obra que juga amb l'humor, la ironia i el doble sentit com eines per combatre els prejudicis (externs i interns) de la comunitat gai alemanya. Segons dades brindades per la seva pàgina web, l'obra de König ha estat traduïda a tretze llengües i ha venut prop de set milions d'exemplars, el que el converteix en l'autor més exitòs de còmic en la història d'Alemanya.
La seva obra de "Bullenkloten" es tracta d'un còmic actualitzat que revisa la història d'una parella homosexual que s'enamora d'algú més. Es considera dintre d'aquest gènere ja que l'estil de dibuix, la caracterització i la pornografia còmica és un recurs molt present en aquestes publicacions.
La història d'aquest artista i la relació amb el còmic i les editorials comença des de ben jove i rep sobretot influències americanes amb l'underground i les franco-belgues per l'estil que s'utilitza. Com es veuen en aquestes vinyetes, es tracta de contingut pornogràfic explícit, i juga amb aquest poder per cridat l'atenció.
WEBGRAFIA:
"El mundo del cómic alemán", Goethe Institut Spanien.
"'Hitler's kokain': en busca de la farlopa del 'Führer'", Delfinatura.
"Disidencia Sexual en el cómic.", Facundo Saxe.
"Bullenklöten von Ralf König - Sonderausgabe", Jannis Plastarqias.
"Tijuana Bible Blashers", Shadowplay.