1. Activitat prèvia.
1. DEFINICIÓ DEL MITJÀ I TRETS DISTINTIUS.
El còmic és una historieta il·lustrada que explica una història o un esdeveniment mitjançant vinyetes còmiques. El còmic com a mitjà de comunicació té la capacitat de transmetre històries basant-se principalment en un seguit d'imatges. Aquestes imatges s'ordenen de manera seqüencial per tal de transmete una sensació verosímil del pas del temps. Alhora, la pròpia imatge descriu l'espai on succeeixen les accions de l'història.
-
Organització Seqüencial. El còmic està composat per vinyetes que ordenades conformes una acció.
-
Codis Pictocinètics. Ús de senyals o dibuixos que representen moviment d'un objecte.
-
Codis Audiopictòrics. Ús de senyals o dibuixos que representen els sons que creen els objectes de manera gràfica.
-
Espai i Temps. Les vinyetes ajuden a situar-se en un espai o temps en concret, encara que hi ha excepcions fetes a propòsit.
-
Guió i Dibuix. Desenvolupen l'aspecte narratiu i plàstic del còmic.
-
Textos Plàstics. Mitjançant diferents mides, tipografies i formes es poden representar els pensaments, sons o diàlegs dels personatges.
-
Simbologia. Són petites representacions que simbolitzen un esdeveniment o una acció sense que sigui específicament aquella acció; quan es té una idea, apareix una bombeta encesa, quan una persona està enfada apareixen dues venes en la front, etc.
-
Llenguatge col·loquial. El llenguatge verbal intenta ser molt natural, amb vacil·lacions, interrupcions, ... un llenguatge dirigit a les masses amb una intenció de comunicació quotidiana.
2. HISTÒRIA DEL CÒMIC.
Des de fa molt temps trobem representacions de petites escenes ordenades amb dibuixos específics. Les pintures rupestres prehistòriques, les representacions mitològiques de l'antic Egipte, els relleus decoratius, les escenes bíbliques, dibuixos satírics, etc. Les seves primeres formes reals apareixen com a mitjà de protesta i sàtira política, en èpoques tan antigues com les de l'Imperi Romà. Aquestes vinyetes d'humor polític mostraven els poderosos o als governants en situacions ridícules, grolleres o risibles i per tant solien ser anònimes i il·legals.
La invenció de la impremta i la litografia, molt posteriorment, va donar inici a la seva divulgació massiva.
En 1796, Jean Charles Pellerin inicia la producció de pàgines amb tires de vinyetes i la seva comercialització. En el segle XIX, precursors importants com Cristophe, R. Töpffer i W. Busch inicien i impulsen més la creació d'aquest tipus de novel·les gràfiques.
Al segle XIX l'explosió de la premsa escrita va massificar també el còmic, fent que recuperés la seva funció paròdica en les anomenades tires còmiques: conjunts de vinyetes més o menys elaborades que explicaven històries gracioses, satíriques, burletes, sovint vinculades amb els temes d'actualitat, o recuperant relats de la tradició popular o literària. Fou un moviment que tingué gran impacte a Estats Units, sobretot per la seva col·loquialitat i facilitat.
Al 1895 apareix el primer personatge del còmic (que seria la primera vegada que s'anomenaria aquest gènere així), per part de Richard F. Outcault: The Yellow Kid. A partir del 1930, degut a la Gran Depressió Nortamericana, els còmics guanyen popularitat i apareixen títols com "Popeye" (E. C Segar, 1929), "Betty Boop" (Max Fleischer, 1930), "Tarzan" (Harold Foster, 1929), "Dick Tracy" (Chester Gould, 1931), "Superman" (Joe Shuster, 1937)... Europa veu el potencial d'aquest gènera i crea historietes com "Asterix & Obelix" (Albert Uderzo, 1959), "Les Schtroumpfs" (Peyo, 1958), "Les aventures de Tintin" (Hergé, 1929), etc.
A l'altra banda del món, a Àsia, alguns països com Japò i Xina comencen a adoptar aquest estil popular i creen el seu propi gènere de còmics amb aquest caràcter, conegut com a manga.
3. LA VINYETA. FORMES I GRANDÀRIES. PLANIFICACIÓ. COMPOSICIÓ. PERSPECTIVA.
La vinyeta és la unitat mínima de narració en una historieta o un còmic, representant una escena o un moment breu dins de la seqüència narrativa i sol tenir la forma d'un quadrat o rectangle, encara que també pot ocupar tota una pàgina i contenir més de una escena de la narració. És l'equivalent dels fotogrames cinematogràfics.
- Tipus de Vinyeta en el còmic.
Segons la posició en la pàgina: Poden ser obertes o tancades. Obertes si aquestes no tenen un espai limitat i tancades si tot el dibuix es troba quadrat en una.
Segons la forma: Són ortogonals si les la forma de la vinyeta està composada per quatre angles perpendiculars i diagonals si les línies no són rectes, creant rombes, triangles o qualsevol altra forma.
Segons la funció: Hi ha vinyetes exteriors (són les que es troben separades per marges i carrers) i les interiors (són vinyetes més petites que es troben dins d'una altra i representen un detall que mereix especial atenció).
4. ELS PERSONATGES. EXPRESSIONS FACIALS I MOVIMENT DEL COS.
Hi ha diferents tècniques o formes facials que s'utilitzen per emfatitzar les expressions i els sentiments dels personatges presents. Aquestes expressions són exagerades i solen tenir un caràcter còmic (graciós). L'estudi de totes aquestes expressions es poden trobar en els emojis dels teclats que utilitzem. De mateixa manera, la postura corporal, no només la cara, també poden indicar l'estat físic del personatge.
Per altra banda, la caracterització dels personatges en un còmic és totalment lliura i presenta formes molt diferents: des d'humans amb músculs i cara normal, fins a homes de pal que realitzen accions humanes. Aquest caràcter satíric tracta de deformar la realitat o de representar el màxim possible. Tot es deixa a la imaginació de l'artista.
5. ELS TEXTOS I ELS SÍMBOLS GRÀFICS.
La tipografia és el conjunt de trets que caracteritzen l'escriptura en un context determinat. S'hi inclouen, per exemple, la font de lletra, la mida, o l'espai entre lletres, paraules i línies. A més, en els còmics la tipografia regeix també si el text serà manuscrit o mecanografiat.
ELs diferents tipus de tipografia poden indicar més que un diàleg: un crit si la lletra és més grossa, por si la tipografia és tremolosa i no recta, referencia un personatge en concret, etc.
Podem trobar text tant en les bafarades dels personatges (que n'hi ha de molts tipus segons la intenció i la funció), el globus (espai fora o dins de la vinyeta que explica el narrador o una persona externa per aclarir què està passant o què ha passat).
Les onomatopeies són interjeccions que representen sorolls dels objectes que emfatitzen el moviment i la presència d'aquest. De mateixa manera, s'utilitzen signes de puntuació per aclarir emocions exagerades (!!! o ???).
També es fa ús del simbolisme que s'emplea en diferents objectes per representar una acció o event.
6. EL MUNTATGE. TRANSICIONS ENTRE VINYETES. LES EL·LIPSIS. REALITZACIÓ.
Hi ha diferents tècniques que s'empleen a l'hora de crear continuïtat en les vinyetes d'un còmic:
- Raccord: Es coneix el raccord com a element que coordina i dona fluïdesa entre les vinyetes per donar continuïtat. Sol ser una imatge inacaba que es construeix dins les pròpies vinyetes.
- Solapament: És un cas especial de raccord on un element de les vinyetes traspassa i envaeix l'espai d'un altre, trencant "la quarta paret".
- Split panel: Consisteix en subdividir la vinyeta en dues parts desiguals i asimètriques per representar accions relacionades entre si.
