GUIÓ LITERARI.

Núvia que s’acaba de casar. Encara porta un vel llarg que l’arrossega. Entra a se casa amb unes amigues seves, també vestides de blanc. Entre totes van tocant els diferents objectes i coses ja que cap d’aquestes dones ho havia vist abans. Entra el marit i les fa a totes fora de casa, excepte a la seva esposa. Ella ja no està tan contenta com abans. Se’n van a dormir. El marit vol que ella vagi al dormitori de dalt i ell es quedarà al llit de baix. A mitjanit, el marit es desperta i observa des de la finestra la lluna. (Diu: és avui.) Se li transforma el maquillatge, els ulls i el rostre. Es canvia a una roba fosca i gens decorada i es dirigeix cap a la cambra de la seva dona. Puja les escales silenciosament. Quan observa la dona estirada en el llit s’atura davant d’aquest i la mata enscanyant-la. Aquella mateixa nit, quan ja comença a venir l’alba se sent un cop de porta i ell s’aixeca sobresaltat (està al dormitori de la seva dona amb el seu cadàver al costat.) Es veu l’ombra d’una dona pujant per la finestra. També porta un vel i un vestit llarg. L’home es lleva i entreobre la porta de l’habitació però no hi veu ningú, mes una espelma que s’apaga. Gira el cap cap el llit de nou i veu una pila de llibres que ell tenia en l’entrada esparcits i tirats pel terra. Sobre el llit, damunt del cos del cadàver hi ha un llibre anomenat “El dit”, una obra d’Isaac Luria. Just quan agafa el libre es veu com la porta del darrere s’obre i apareix la núvia amb el vestit estripat, plorant i ensagnada per ungles en el coll, despentinada i molt pàl·lida.  

​