PRODUCCIÓ. 

Realment, tota la producció es basa en la col·locació de diferents fotografiesi vídeos curts amb un sentit. 

Un fet a remarcar de l'estructura del curt són les pantalles on hi apareixen lletres escrites, les del meu nom: E, S, T, E, V i E. Cada una d'elles suposa un grau d'elements personals que tenien cert ordre jeràrquic, des d'allò més obvi fins allò més íntim: 

- E: "Coses que m'agraden". Piano, lectura, videojocs, música, teatre. 

- S: "Família/amistats". Mascotes (Brisa, Llana, Núvol i Thor), germà, fotografies amb amics i companys. 

- T: "Xarxes Socials". Filtres de Instagram, Filtres d'Snapchat, Close Friends (IG), Comptes de Twitter, Youtube. 

- E: "Infància". Pas del temps, joguines (ossos de peluix), fotografies de nen, dibuixos i coses de quan infant vaig ser. 

- V: "Actitud/Comportament". CEIP Pau Casals, IES Vilanova del Vallès, IES Celestí Bellera, Lluna/cel, Por, Paisatges, Finestra que s'obre, Llum que s'encèn, Candau sobre de mi, Mà amb polze amunt, Mà amb polze avall, Cinturó apretat, Fotografia de la bassa bruta. 

- E: "Cos". Peus caminant, Cames ballant, Mans Aplaudint, Somriure amb mascareta, Abdomen, Braços. 

​

Com s'ha pogut veure, algunes idees o conceptes s'han quedat fora del projecte final, malgrat que s'aprecien la gran majoria.

Cal mencionar que les lletres no suposaven un punt i apart del tòpic, sinó que a cada una se li sumava les anteriors. És a dir, en l'apartat de la T, no únicament hi ha les "Xarxes Socials", sinó que també s'hi segueixen veient les "Coses que m'agraden" i la "Família/amistats", fins a formar la paraula sencera tenint tots els elements junts. 

La majoria de coses descartades són, sobretot, en l'últim apartat, ja que encara no he fet aquell procés d'acceptar el meu propi cos, ni per cràcter íntim, ni, encara menys, èxtim. 

A continuació hi ha una explicació de tots els conceptes i el motiu de la seva aparició: 

En coses que m'agraden hi ha, bàsicament, les coses que m'agrada fer: tant tocar el piano, la música i el teatre. La lectura i els videojocs són dos conceptes que he eliminat per la seva poca rellevància en mi mateix. 

Les mascotes són un element que sí o sí havia de posar. Tant els tres gats com el gos han estat part fonamental de la meva adolescència i m'han donat noves ensenyances que mai no podria obviar. Són l'únic racó on sé que hi haurà amor mutu. El meu germà és una persona que no representa precisament la meva ànima bessona; ans ben el contrari. Som dues forces oposades que veiem de manera molt diferent les coses però que, malgrat tot, ens estimem, en certa manera. M'ha agradat molt un esdeveniment que va sortir de casualitat: hi ha una fotogafia de la Llana i el Núvol (els gats) que s'estan barallant, i aquesta es troba enmig de la fotografia conjunta del meu germà i jo, comparant la relació que s'empaita, es molesta, però que s'estima. Els amics i companys també són un altre element clau, ja que m'han construït, m'han ajudat i m'han ensenyat moles coses, cada un d'ells. Des del meu petit grup local, fins a les classes dels instituts, crec que són persones meravelloses que m'han fet sentir bé, o com a mínim, sentir. 

Els filtres de les xarxes socials són un element que es repetirà bastant: la pròpia acceptació. He sempre d'agafar aquelles coses que distorsionen la realitat i fent-la veure bé. El close friends actua, no tant com a limitació de persones que estimo, sinó un simbolisme cap al meu propi tancament en una càpsula que poca gent coneix, o que vull que coneguin. Tant Twitter com Youtube són les plataformes on més m'amago i em recolzo de gent desconeguda, com a passatemps, font d'inspiració o autoteràpia. 

El pas del temps està representat per la fotografia d'un columpi de fa quinze anys (on hi som el meu pare i jo jugant) i un vídeo curt del mateix columpi però en 2020 (ja no importa, està vell, trencat i s'ha quedat petit. Està enmig de les verdisses del pati i està buit). Tota la resta d'elements són representacions literals de quan era infant (els peluixos que tenia, com era i les coses que feia). 

Els tres centres educatius que es mostren són tots aquells els quals hi he anat, que han tingut una influència brutal sobre la meva persona (per la gent que he conegut i pels valors que m'han ensenyat). A partir d'aquí hi apareixen molts simbolismes: la Lluna m'encanta. És l'astre que sempre pot ser-hi present i que, malgrat que envoltada de milers d'estrelles, està sola enmig del no-res. Les tres imatges que apareixen sobre la lluna mostren això: la insistència, la soledat i la bellesa. Un element que no ha aparegut és la por, que volia representar amb la transformació del pèl a pell de gallina. Considero que soc una persona temerosa, que té por de moltes coses i que, precisament per aquesta por, aquesta desconfiança cap al món exterior, m'he perdut de moltes altres, i que m'han mantingut captiu de mi mateix (candau). És quelcom molt important però que no he pogut encaixar en el vídeo. La finestra i la llum que s'obren representen l'esperança de la vida: després de tants alt-i-baixos que he tingut (com tothom) sempre les ganes o l'esperança (el polze amunt) m'han fet tornar estable i, per mi, és molt important. El simbolisme que rep el cinturó es compara a la meva autoestima. M'estic estrenyent el cinturó per tal que sembli més prim i estilitzat, factor que deixa clar que no m'agrado i que em veig (moltes vegades) com no m'agradaria veure'm. 

D'aquest apartat només n'he rescatat el somriure amb mascareta. I malgrat que tota la resta de vídeos estan gravats (però no publicaré) no m'he vist en cor de posar-los en el vídeo. No puc afirmar que m'accepto, si no ho faig. No puc explicar uns sentiments íntims, si no existeixen. 

​

Sobre la música utilitzada en aquest projecte es tracta d'una improvisació que jo mateix he fet i gravat en aquell moment. Considerava que representava molt més si era quelcom propi que em surtís de l'interior. Sabia quina era la nota en la que cauria tot, el MI (per la relació amb l'E, del meu nom), però no tenia clar la tonalitat que havia d'utilitzar, si menor o major, fonamentalment. Així que vaig decidir que no havia de pensar en una tonalitat sinó que havia de barrejar o deixar fluir, per tant, la nota base: E, i com que tot surtiria com surtís, natural (nom que m'agradà i el vaig acabar posant com a títol general del projecte.